Entre a sac i no me'n vaig, encara em queda ron, on vas? Jo vaig a poc a poc, pas a pas, xé poli on vas? Tres anys en silenci tancat en el Calvari planejant, reflexionant, pensant en el futur que m'espera i amb el que en coratge estic lluitant. El micro ha estat parat, sí, però la llibreta sempre enxufat. En aquest moment el micro tira foc però de lo mal que estic rapejant. No sóc el millor, sóc un mindola, sóc un valencià indignat, sóc un perroflauta que mostra als teus fills la puta veritat. Sóc un que rapeja en valencià o català, com vulgues dir-ho i si et dic la veritat, m'importa una merda que el nou entrenador siga el Tito. Revolució, construcció, la solució, independència. Puta policia, a abusar a la vostra mare, sinvergüensa! Ix al carrer i lluita, des de ta casa no es pot fer, tu els votares, ara no et queixes, tenies espaguetis? Ara fideus tens! Açò és Gatxamiga típica de Crevillent amb tots els ingredients, tu baixa't els pantalons, obri les cames i apreta fort les dents.

Tornada: Podràs comprar-te una casa, però no una llar; Podràs comprar-te una posició, però no el respectar; Podràs comprar-te sexe, però no amor; Podràs comprar-te somriures, però mai un cor. A mi no em domina ningú, i menys una nòmina, més que res perquè no sóc com tu mòmia. Si et xorren els diners no els derrotxes amb farlopa, pensa a construir tonteries o fer Gran Premis d'Europa. La vida és bonica, fàcil, la vida és una putada, qui no tinga bitllets o farla serà un mort de fam, doncs jo crec que ho sóc, i sí, estic orgullós, de ser un desgraciat? No! De ser un mentirós. Que no, vinga va, que jo era feliç amb la paga i que passava mig any amb l’aguinaldo de la iaia. Que de vegades el barat sol eixir prou car i si no pregunteu-li pels trages a Francisco Camps. Jeques àrabs, prínceps, polítics, collons! Per què són ells els rics i no els treballadors? Per què a l'església catòlica li xorren? Els maricons? No home! Els diners i les joies! -Tornada- Empreses telefòniques amb més diners que a l'Àfrica, jo regalaria condons des d’Algèria a Sud-àfrica. Senyor diner, sí manejaràs el poder, però no als ciutadans indignats com jo a tot arreu. SGAE, Societat de Gilipolles, Anormals i Egoistes, eh m'escoltes? No? Apropa't que em cague en les multinacionals, des de Nike a Cocacola i des de Repsol a McDdonald's. I clar que no m'oblide de les discogràfiques, a costa de productes imbècils es fan multimilionàries, raperuxos de palo que no es vendrien mai, contrat damunt la taula i a fer el julai! Hi ha que veure el que fan els diners eh? Jo lligue més que el del BMW i això que tinc picades les dents, els diners no venen mal, clar que no, però per a què tants luxes si no els gaudeixes, o no? -Tornada- Que si BMW, que si casots a la muntanya, a la platja, immigrants tractats com a esclaus treballen dins la casa. Jo no se vosaltres, però jo a eixos els odie a tots i després la gent al carrer morint-se a fam i dormint entre cartons. Lluitarem per canviar açò i perquè els corruptes ocupen el seu lloc i no ho aconseguirem si tu amb mi, no lluites! -Tornada-

Tornada: Jo ja no sé qui sóc, no sé si eres tu. Vols xuplar-me el tangano? O prefereixes el cul? Jo ja no sé qui sóc, no sé si eres tu. Vols xuplar-me el tangano? O prefereixes el cul? Sóc el Genovés del rap, el que va a mirar a la cambrera i a beure al Parabarap. Sóc el que estudiava escoltant a Led Zeppelin, el mateix que ara ho fa amb el més absolut silenci. Sóc Homer Simpson devorant una Krastyburguer, sóc Bob Esponja devorant un Kangreburguer. Sóc el més feliç amb el Menú ahorro del Burguer i el que et furga en moments tranquils i dóna per... Sóc el que de menut tenia algun xandall de Odidos i corria amb unes Leopard del mercadillo. Sóc el xicon que es burlava de la Llimonera o del Cacao Maravillao que sempre anava per en terra. Sóc el que es fica desodorant i pa' avant, al que se li marca la cuixa mentre està cagant. Sóc el que va tindre problemes amb el Decathlon i el que porta el nom de Crevillent per tot el món. -Tornada- Tu eres més apegalós que les mosques, el que escoltà panís i es va fer palometes. Tu eres el que té la mentalitat d'un nazi, com avui en dia algun que altre empresari. La teua música ol igual de mal que el puestet de formatges del mercat medieval. En proporcions una formiga té més força que tu, quant a la teua intel•ligència en té més un menut. Tu dius que és molt fàcil fer una cançó, no dic que no, però fa falta flow i bona entonació. Lluites pel poble, però no et manifestes, eres molt independentista, però el mundial bé que el celebres. Tu no tens diners per a un disc original, però si per a fer-te dos cubates en el Bacanal. Tu et passes el dia fent el alçarrabo, i si vens a mi, vine, acaxa’t que ací tens el meu rabo. -Tornada- Sóc Jesse Owens a Berlín al 36, sóc les notes de la guitarra de Jimmi Hendrix. Sóc com la sensació de quan tens un orgasme o com la rebequeta que et poses per a no gelar-te. Tu no saps res de res, així que no parles. No tens personalitat, eres la còpia d'altres. Tu eres el que es queixa de tot i més! I jo ara el que es queixa perquè no puc veure TV3!

A l’escoltar totes eixes goles cridar, l'únic que se m'ocorreix, és volar, botar, saltar, fluir, nadar damunt una hook instrumental, pintar i fer break damunt dels scrach. El meu amic, a l'esquerra em segueix, un silenci al públic em fa veure que no existeix. Tancat a la meua habitació repasse els concerts, em ric de mi i de les errades en eixos moments. No vaig vacil•lar per pujar a un escenari amb quinze anys, ansietat i nervis passaren factures i talls. Ara quan puge, gaudisc del moment, de fer el que m'agrada i sentir-me content. I no penses que escric per tu, després d'un breu silenci, és rap per a mi, you! Perquè me la bufa el que pensen ells o tu, açò no em dóna de menjar, m'esplaia com el VicksVaporub. Preferisc anar a concerts que fer-me a la disco tripis, millor soles rap? No, millor a ta mare fent strip-tease! Tu no eres més que jo, ni jo més que aquell, vés-te’n a la merda amb el AKA, la gorra i eixe paper. Es creuen que són més rappers per anar així vestits, si pareix que porten damunt un sac de boca-bits. Desprès em fan la pilota perquè puge a l'escenari, els agafaria pels ous fins que xiulen com un canari. Tu podries parar l'ordinador i agafar algun llibre però que no siguin dels que t'han manat al Insti, val? Camina amb Carles Riba o amb Miguel Hernández, vola amb Joan Fuster o amb Vicent Andrés Estellés. I jo ací, en el Calvari escric aquí és on m'emparanoie, tancat a l’habitació és on jo em faig les gaioles. Que no hi ha res millor que estar a la teua casa amb la teua música, els llibres, pel•lícules, açò és la meua salsa. Que tancat a la meua habitació pense, valore, escric, plore, ric, recorde, enyore quan era petit. Que als tasos i a les caniques no hi havia qui em guanyara, i si algú es burlava de mi doncs jo els ignorava. Us creeu que m'importa el que penseu de mi? Realment penseu que vaig a estar mal per algun imbècil? Tots eixos que m'odien, són perquè m'envegen, jo he madurat a base d’hòsties conforme he anat creixent.

Et vaig a parlar de quan perd l'autoestima, quan a poc a poc el perd tot i se sent indecisa. Quan no pot estar-se quieta, sent malestar i por, està trista avergonyida i té dolgut el cor. -Fins després, me’n vaig, tinc pressa- S'allunya de la societat, no intercanvia opinions i s'abraça a la soledat. Cansada arriba a casa i ràpid, prepara el menjar, ell no vol veure la taula buida i està a punt d'arribar. Arriba al dia següent al treball amb dos morats nous i ella no denúncia perquè pensa que no són tan bruscs. Ja no és solament el maltractament físic, també es psicològic, fins que no vegen sang no el deixaran, algo il•lògic. Moltes arrosseguen tot el pes, unes altres no s’ho pensen i a la primera agressió a la merda el manen. No temen el que passarà, si vindrà, si s'assabentarà i la voldrà matar. Hòstia! Açò per què ha de passar? Volguera ser millor i més bonic poder estar, perquè així tal vegada el meu pare em vulga abraçar. Se que no he de parlar, tampoc he de portar-me mal o en cas contrari a l’habitació em van a tancar. Clareja i quan desperte sempre estic a soles amb un ambient molt insuls, la casa està a fosques. Quan la meua mare torne, tractaré de ser bo encara que a ella no li vinga de gust ni donar-me un petó. Shh! No faces soroll, la porta acabe d'escoltar, el meu pare ha arribat com sempre, borratxo d'un bar. L’escolte enfadat i el meu nom li sent cridar, m'agarra i contra una paret em tracta de llançar. Fuig! Tracte d'amagar-me de la seua horrible mirada, no aguante el plor ni sota el coixí ni la manta. Entra, em troba plorant i em crida, m'insulta, em diu que els seus problemes són tots són per la meua culpa. Em comença a colpejar, em segueix cridant, aconsegueix soltar-me, isc i còrrec plorant! Però no puc, caic al sòl els meus ossos dolent, el pare em diu paraules que ni les entenc! Li cride, pare perdona’m! Però ja és massa tard, el seu rostre furiós sembla que està cremant. Els colps i les paraules em dolen de veritat, li pregue que amb mi tinga una mica de pietat. Per fi, el pare acaba, és marxa, camina cap a la porta, mentre jo en el sòl quede quasi mort. El seu nom és...té tan poca edat, però aquesta nit el seu pare l’ha matat sense pietat. Tot el meu suport per a les víctimes de gènere, no deixeu de lluitar per la vostra llibertat, no sou menys que els homes, no! I tot el meu suport per als més petits, els nadons, els que no tenen culpa de res i són maltractats pels seus familiars. Tu no eres més que ningú, fill de puta! Respecta a tothom, i més si és una dona o un xiquet o una xiqueta!

/Kalos One/ Me gustan tus pezones cerda, untados con mierda, verte desnuda y comerte toda entera puerca. Te huelen los sobacos, si, pero no importa, me gusta que me quieras aunque seas tonta. No te cierras, y por eso juegas loca ¡come más sucia! Eres mi gota de grasa gorda, haz que me evada y me va a dar con ese peso encima, no sé si es el coño o la barriga. Me encanta tu sudor y esos pelos, huele a contenedor, estoy cómodo ¡Cómo no! Sin poder respirar, sin poder respirar, somos dos tortolitos algo tontos, ¡Qué más da si estamos locos! Cómete mi vómito, te relleno el pavo, me dejas atónito, te lamo en el lavabo, es lo mejor: hacerlo mientras cago, así juntos nos vamos. Pegarte un cachete le da sabor, te muerdo las uñas, bebo de tus axilas, compartimos lunas y tu mi polla sé que no te conozco pero tampoco importa, la mierda que tu bebes es la que a mí me sobra. /Vicen-T/ Para que quiero yo más vivir, si no et tinc per a beure de l'elixir. Per a ajuntar els llavis verticals amb els horitzontals i fer-te tremolar les cames sense parar. Mossegar-te l'orella i baixar pel coll mentre acaricie el teu pel ple de polls. I és que ufff, m'encanta xuplar eixos peçons, grans, dolços i bons com els fressons. Agafar-te ben fort d'eixes cartutxeres i posar-te mirant a Cuenca encara que et queixes, i si, sóc un cerdo, però bé que t'agrada, sobretot quan baixa la meua llengua entre la teua cama. I m'agrada encontrar-me la muntanya pelada, així quan acabe que es quede nevada, i si hi ha pèls millor que te’ls talles, perquè puga xuplar tranquil les teues aixelles. I si potser no et llaves els peus, deixa deixa, que la meua llengua ho farà, no creus? Ah! Però que asqueròs que sóc! És culpa del Kalos One que m'incita a escriure açò.

Tornada: I em quede a la meua terreta que és on millor s'està amb diferència, posa'm un burret o una misteleta i que comence ja la festa! A Galiza estigué al Monto do Gozo, paratge típic del cantàbric situat a Santiago. He estat a Roma passejant-me pel coliseu i he entrat al vaticà i quin negoci hi ha, per l'amor de Déu! M’he passejat pels carrers, veien tendes luxoses a Milà i m’he tombat al parc de Sempione a menjar-me un gelat. He divisat les meravelles vistes de Bergamo al pujar a la Citta Alta i allí veure el seu esplendor. Et conte que vaig estar a Malta i em va encantar al pisar les seues terres rodejades per la mar. He visitat Alemanya i allí m’he fet cada cervessot, exactament a Bremen, Berlín i Hannover dins del cor. He estat de tapeo pels carrers de Granada, i clar, vaig pujar a fer el borinot a Sierra Nevada. He pujat al Mulhacén corrent aquí on em veus i he fet nit a Trevélez a un hostal que si el veus... M’he banyat a la mar de la Playa de los Muertos a Carboneras, on la central trenca el paisatge en dos. I també he estat a Cuenca i ni cases penjades ni res, el millor el Càmping Caravaning. He agafat vols a 5 cèntims amb Ryanair per anar a Madrid a passejar-me a què em pegue l'aire. He vist la tanca que divideix Melilla del Marroc i he presenciat com immigrants es ficaven dins d'un motor. I si puge a Quintanar de la Orden és al Cross i lògica para a la Roda per comprar miguelitos. M’he recorregut Múrcia de punta a punta i tot són ¡Acho! des-de Aguilas fins a Fortuna. He pisat les ventoses terres saragossanes, les seques extremenyes i també les xeresanes. -Tornada- I que vols que et diga, per molt que viatge, em quede ací perquè tinc davant meua els millors paisatges. Des de Fraga a Maó, de Salses a Guardamar, des de Crevillent lluitant sense parar. Em queden per recórrer moltes més comarques, però el que he vist és suficient per a enamorar-me'n. He pisat Andorra La Vella i m’he banyat a Caldea, i com la majoria de joves d'excursió a Masella. A l’Alt Urgell he fet ràfting a la Seu, també ho he fet pel riu Noguera veient al fons la neu. He estat a Espuí, a Torre de Capdella, a Pallars Jussà, a les festes de la Pobleta de Bellveí i a Sort a Pallars Sobirà. Al Barcelonès també m’he passat fugaç, a Barna i al Prat de Llobregat per a fer un campionat. I baixant de la font del gat vaig cap al Maestrat, on Peníscola, Vinaròs, Benicarló són terrenys conquistats. A la Plana m’he recorregut tot el grau de Castelló i a l'escola de la mar de Borriana he disfrutat mogolló. A la Foia de Bunyol estigué un any internat a Xest, i si puge a la València és per anar a Benimaclet. He estat a L'Horta, exactament a Torrent, a la Safor en les festes de Tavernes, ah! i també a Picassent! L'Alcúdia, Alzira, Sueca i com no Cullera, Guadassuar i Alberic són terretes recorregudes per la Ribera. A la Font de la Figuera a la Costera, i segueix contant-te els meus caminars a la terra. A les Marines, Calp, Teulada, Altea i a Xàbia, a L'Alfàs del Pi, Benidorm, La Nucia, la Vila i a Moraira. I pa’ fred el que he passat a tot L'Alcoià i pa’ fogueres les que fem a l’Alacantí a la nit de Sant Joan. Del Baix Segura clar que no m'oblide dona, des de l'Alguenya a Torrevella passant er Oriola. I com no, visc a la millor, al Vinalopó, des de Villena a Santa Pola i des de Monfort al Pinós. És Vicen-T des del sud de la nostra terra pegant tralla i defenent la nostra llengua! -Tornada-

/Vicen-T/ És la una de la nit, i no puc dormir, escolte obrir la porta del forn, a l’hora escolte dos gats barallar-se en la costera, també sent el soroll que em fa la panxa, serà que no he sopat massa, mentre escric açò, tanque un ull, em dorm, pense, i si demà no despertara? I es que quan arriba la nit s'apodera de mi la foscor, no puc evitar-ho i comence a pensar en la mort. Què seria d’ella? I de la meua família? M'agradaria saber si la gent notaria la meua absència. Si trobarien a faltar els meus somriures, eixe que en tants moments han alegrat estats lúgubres. Sí, eixe amic, company que t'agradaria tindre, sóc el que tu no veus, però jo ja ho veia vindre. I valore molt la vida, perquè tenim una i no set. I mentre la por s'apodera de mi jo escric al paper. Se que encara no em toca, que es massa prompte i això que ja m'ha buscat sense adonar-me compte. I es que no puc evitar-ho i m'emparanoie, tombat al llit o a l'hamaca i sobretot quan estic a soles. No, no puc evitar-ho, la foscor s'apodera de mi, tinc por, tem a la mort, vull que t'oblides de mi! /Kalos One/ Tornada: Ya no tengo miedo a la muerte, Olvídate de mí, No quiero volver a verte, No quiero ya sufrir. /Vicen-T/ El temps passa ràpid i per culpa d’ell envellim, a poc a poc anem creixent, però a l'hora estem morint. Recorde la meua infància com si haguera passat ahir, però no es així, la memòria va fallant es fundeix. Recorde que el iaio em deia, tranquil que això no és res, i la uela cassola en mà, nene, pren un poquet més! Mon pare recordant-me que deixe el rap, que no val per a res, i ma mare em deia, eixa és una lagarta així que no et fies! I jo a la meua bola, deixant que em colpejara la vida, caia, m'alçava, caia, m'alçava i ben orgullós seguia. Qui no te un secret tancat sota clau a l'àtic de l'ànima? Qui no recorda els millors moments de la infància? A qui no li agradaria viure una eternitat sense envellir i veure créixer als fills, i als fills dels seus fills? I en aquest últim paràgraf a ella li escupixc, sí! A veure si em deixa tranquil ja i per la nit puga dormir tranquil! -Tornada-

/Vicen-T/ No ens pararan, no! Seguirem fent rap, sí! Sempre els dos junts, sí! No deixarem de lluitar, no! Els Kamikaces i els Legendarios darrere es varen quedar. No sé quants anys fent rap i els que ens queden per davant. I no, no ens callaran! És Vicen-T i Didak, et faran pujar el volum amb qualsevol instrumental. Tenim tantes historietes per contar que mai acabaríem, concerts, viatges, festes i un sac ple de tonteries i un sac de rimes noves, amb els flows actualitzats, amb ritmes de tota classe, però amb els mateixos ideals. Hem suportat tantes crítiques, la majoria dolentes, però a nosaltres això ens la bufa, ie! M'escoltes? Perquè resulta que el camí és llarg i se'n cauen molts, nosaltres som constants i tenim lletres per tots els racons. Quasi no tenim mitjos però ens sobren les ganes, i la nostra defensa és amb un boli i un paper com a millores armes. La paraula és la revolució, el ritme la construcció, el tempo lent i el flow en ON perquè comence l'acció, accionant un clic, comença la gravació, tu dóna-li al play i puja el volum a aquesta cançó! /Dídak/ You! Aguantando críticas, siguiendo en la línea. DK in a building, Calvari la insignia. Sonando sin prisa pero a nadie le importó, tuvimos que seguir pa' adelante, el vuelo sin motor. Evolución en grabación pero la misma ideología, cáncer para cualquier hijo puta que haga la herejía. Are you drop hater? Curro y sentimiento, vosotros no sabéis que coño es el talento. ¿Dónde están los bolos que respaldan el trabajo? Nosotros estuvimos años sin comer un gajo, horas estudiando la forma de push the limit, mientras tú con tu crew trucabas tu Derbi. No haremos de nuestra historia un drama que te quede claro, esto es realidad, algo que se ve con el ojo humano, street dreams, desde la cuna al cementerio, 24/7 hermano a diario. ¿Dónde estabas tú cuando rompía mi garganta? Dime donde está el estilo que revienta, ¿Dónde estabas tú cuando rompía mi garganta? Dime donde, ¡dime! está el estilo que revienta.

/Redi/ Nacido en Crevillent, un rapero de mal carácter. Yo desciendo de la furia que proviene de parques y calles. Vengo con Vicen-T a decirte y explicarte, da igual castellano o valenciano, lo que importa es expresarse. Y tengo un mensaje, que escupírtelo en la cara, soy el largo de mi clicka malpariendo versos en Granada, en un beat agresivo puedo hablar de lo que quiera, tengo autocontrol mental pa' callar lo que me rodea. Podría hablarte de mil cosas, pero hoy vengo con lo puesto, para apoyar al MC más comprometido de mi pueblo. Solo traigo rimas encadenadas, importadas y ya nada más. Solo pienso en quien me acompaña en este track. Tornada: El flow más pesado viene del sud-este, cállate y escucha puto impertinente. Aquí es tracta de vindre a rimar, si vens de xulo ja te'n pots anar! Versos sin sentido, pero nos da igual, la música sólo está hecha para disfrutar. Dóna’m un ritme que no puc parar, açò és un temaso el que estàs escoltant. /Vicen-T/ Primo! No em meneges quan pixe que em desconcentre. No em vacil•les perquè aleshores tens les de perdre. El 14 de febrer és el meu aniversari, i si, si no és pel cara-llibre ni te'n recordes xic. Estan les mosques pegalloses? Això és que va a ploure, vaig a posar la gatxamiga al foc que s'ha de coure. I jo per desgràcia vaig fer la comunió, i a mi no em vingues en la merda eixa de joc del Comunio. Estan els gossos xuxos, els creuats i les de races, estan els homes matxutxos, els xulos i els nenaces. En Elx, pots matar a algú que no te passarà res, però com toques una palmera et maten a la de u, dos, tres! -Tornada- /Redi/ Podría hablarte de política, pero no me hace gracia. El gobierno nos da por culo y encima le damos las gracias. Podría hablarte de economía pero me la trae al pario, estoy hasta la polla de expertos y de noticias de la radio. Podría ser futuro rico, pero no lo necesito, solo quiero la familia y pareja que me dan cobijo. Podría hablarte de la sociedad y de su suciedad en el maltrato al animal gratuito hasta la saciedad. Podría hablarte de todo y sin embargo no te hablo de nada, tenemos más temas concretos que hablan de movidas claras. Rapeamos lo que nos sale, traemos letras independientes, solo recuerda una cosa, el nombre de mi gran hombre Vicen-T. -Tornada- /Vicen-T/ Existeix per ahí algun Déu que crega en mi? Perquè jo mai he cregut en algo que abans no haja vist. Veus la serra obscura? Això és aigua segura. El que fan les safates i les infermeres es posarmela ben dura. Ací les coses clares, i el xocolate espés, rimes fàcils amb Redi i amb un flow amb pes. No deixes mai sendes velles per novelles, ei xicona! Si no pots dormir, compta amb mi i no en ovelles! A la taula i al llit al primer crit! Agafa't un llibre i deixa't ja el puto Tuenti. La vergonya cria ronya, és així o no Begonya? El millor de la Puríssima són les coquetes i del Califa la tonya. -Tornada-

Clareja, dia nuvolat, avui els núvols ploraran, vindran acompanyats de poesia i ella s'alegrarà, farà de mi, un solament, Hip-Hop es mi cárcel, on jo passe els dies pres amb el meu arcàngel. Ja plou sota el sol, càlid i turmentat, afegint-li a aquest song un ron importat. Solament som ombres baix sostres nuvolats i tu amb dos copes ja vas més que doblegat. Desperteu-vos ja, que sempre esteu somiant, assumiu la vostra vida i no penseu en anar canviant de formes de ser, de qui o no voler, si ser o no ser, que si tornar a nàixer. No sóc un compositor, no sóc un cantautor, només parle amb ritmes, i el rap escriu senyor. Jo escric per a esplaiar-me i rapege per a evadir-me, cada vegada que munte sobre do acabe fluint sobre re. Avui brinde per tu carinyo, per ser única, i als de OT que els donen per insultar a la música. Les meues paraules són per a volar, paràboles que llance al mar sobre un manuscrit o embotellades, que més donarà! Ha deixat de ploure, però tu en la meua ànima no has deixat de créixer i omplir de solitud la meua calma. Bote sobre el pentagrama descobrint noves notes que floten com a gotes, boles que notes que toques, les meues rimes un poc loques en veure que no les toques tu, amb el teu dolç sabor de boca, loca eres i loca estàs tu! I avui cride al silenci, maleint al temps, demanant-te perdó al no dedicar-te un moment, només un moment del dia és el que tu em demanes, i jo et donaré les meues rimes quan tu no em crides. Al comandament estàs, sí, però abans isc a córrer, així em despeje i de nou torne amb ganes de més paper. Avui és d'eixos dies nuvolats on tire els dados i el que ocorre és que m'ix tot doblegat per dos. Però també hi ha dies solejats on tot brilla, en el que el flow ix i la rima em patina! M’identifique i taquege amb una clau de sol, culpa de la música que la porte a qualsevol lloc i avui et cante perquè sàpies que no t'oblide i encara que a voltes estigues seca, jo et banye amb un litre. El rap va arribar a mi i en la fulla es va expandir, la poesia el va fer pres, però el flow el va ressorgir. Solament són lletres, solament música, em desahogue al paper i d'aquesta manera m'evadisc de la puta realitat que em colpeja sense voler. Sí, solament són lletres, sí, solament música. Açò és rap en valencià i ho faria com siga, en alemany o italià? Doncs perquè no sé, sinó també, el cas és sacar-ho tot fora sone o no bé. I si no sabera escriure, potser pintaria o qui sap ballaria i per l'expressió de llibertat lluitaria! Escric per plaer, rapege per passar-me-ho bé, no tinc cap pressió social, no sé si m'entens. Quan m'apeteix escric i punto, però abans me’n vaig al Kebab o al Pizza Punto. Utilitze el bloc de notes o la meua llibreta, també ho dese als esborranys del mòbil o amb una servilleta. Encenc el portàtil, sonen les instrumentals, em deixe emportar, mentre tu jugues al Singstar jo jugue a juntar paraules i després a flowejarles, mentre tu estàs veient coreografies per a desprès ballar-les. I avui cride al silenci, maleint al temps, perquè la vida passa tan ràpid que apenes ens enterem. I és que m'encanta plasmar la meua vida ací al paper, contar anècdotes, historietes, confessions i sentiments. Me’n vaig a caminar per la serra i així reflexione, torne ple de vitalitat i amb un sac de rimes noves. I és que vaig sobrevolant per damunt de tots i observe com la gent sempre està tocant-se els ous. La vida és un instant i per això l'aprofite, estic fent tot el que m'agrada i ara jo et cante. En veritat estic desitjant acabar aquesta cançó per a plasmar el que se m'ha ocorregut al passar el cantó. I continuaré escrivint fins que la inspiració m'abandone. I continuaré rapejant encara que tu no m'escoltes, llarga vida a la música, i com no, al rap! Llarga vida al blues! Al ska! Al reggae, al rock i al jazz!

/Dídak/ A vegades penso que la vida és sincera i torna a donar l’oportunitat de veure-la. Vull ser feliç tenir somriures sempre i tal vegada el teu Déu no ho pugui entendre. Cal donar a pensar al món la meva obra i pensar que si tu vols la pots donar de sobra. Dóna'm llibertat et donaré respecte, dóna'm una sola ma i et donaré l'afecte. /Vicen-T/ Sovint et tenia, però prompte desapareixies, ja no sé què faries o si a un altre pertanyies. No entenc el perquè de mi t'allunyares, per la meua ignorància et marxares? Per abusar de tu en situacions vàries? Per omplir de somriures les meues butxaques? Avui t'estic cridant perquè mira, escolta, el que és, desig i vull que la meua vida... Vull que la meua vida siga estar amb tu i que ni el temps s'encarregue de separar-me de tu. Però desig que aparegues i ja d'una vegada, que visquem la vida al límit sense llàgrimes tal vegada. Sóc feliç quan et veig aparèixer, però és que al girar el cantó et tornes a perdre, i ja no sé que fer per a poder-te tindre si em deprecies cada vegada que et mire. I porte tant de temps sense veure't, i és que és tant temps sense veure't! Et trobe a faltar, vull tornar a ser jo, els que em coneixen, saben que aquest no és el meu jo. El Vicent que tu coneixes, és el somrient, però és que des que no la tinc, estic trist i dolent. Escriptura la meua novia, tristesa com a companyia, soledat la meua fidel amiga, llàgrimes era el dia a dia. I aquesta era la meua rutina i no va ser per culpa de les dones fou per culpa d'aquelles tant roïnes companyies que tinguí quan em sentia sol i m'assentava en aquell banc a veure la vida passar i al meu futur de color blanc. Avui m'alce i camine al costat d'ella, avui ja no caic i tot ho converteix en una meravella. Avui somric per la vida que tinc, vinga, perquè si no quan vaig a somriure? Quan muiga?

/Vicen-T/ Passege a pas lent pels carrers del meu barri, em pare, i recordes les hores que he passat jugant en el calvari. Avui són llençols a les finestres de: No volem l'antena! Ahir, tot eren pintades a les parets per la Independència. Seguisc caminant i fins que arribe al pont, em pare, mire a la serra, i sí, m'arriba eixa olor, és cantueso, tomello i romer. Mire al col•legi i recorde quan jugàvem amb el pero o al tello, en el carreronet Maulets. Sona el tro i per la costera ja baixen els cabeçuts i darrere tota una tirà de xiquets. I ací, el teatre i el cinema destruïts, ací, la ciutat esportiva abandona't, ací soles hi ha diners per a pirulís. I xé primo! Que jo sóc del poble, i que l'estime! Però al mateix temps, l'odie! Terreta meua situada al sud del País Valencià, terreta que estime amb força i amb ganes de lluitar. I si puge a la vella, des d’allí us veig les calbes, divise el Fondo, el pantà, la rambla i les coves. Poble de merda feixista que ix al carrer per tirar als moros, racistes de merda que suporta gent d'altres colors, i no! Ací no sobra ningun immigrant, ací el que sobra és la puta estàtua eixa del Fontenay! Monuments a dictadors, monuments a faraons, què serà lo pròxim, també un aeroport sense avions? I sí, TeleCrevillent em recorda no sé perquè a Canal 9, primo no serà per què ací també manipulen un ou? Ajuntament de Crevillent, passeu, benvinguts al circ, on els subcontractes van que volen, te'n done una me'n porte cinc. I a qui li pique, pos que s'arrasque! Però seguim sense tindre un cinema i ni un digne teatre! /Esther/ Crevillent jo t'estime, i encara que no estiga, tu sempre seràs el meu llar. Sempre al meu cor, una terra que no oblide, Crevillent jo t'estime. El meu poble la meua gent, Crevillent. /Vicen-T/ I la gent em diu, xé Vicent no et queixes tant home! Mira el nostre excel•lentíssim que ha fet amb la rambla, i ña, la Plaça de la Comunitat. I jo, jo em ric, i a tots eixos els dic, però xé! Sereu imbècils? Em cague en el puto pirulo, ña que és lleig! I la gent no sap que això significa que ací mana el PP. Plaça de la Comunitat? Una altra cagada amb el nom i errada amb la bandera de Jaume el Conqueridor? Ací les millores festes són les tradicionals, i no la punyetera Setmana Santa i els Moros i Cristians, si entre pas i pas hi ha un espai que té dóna temps a cagar i entre comparsa i comparsa et dóna temps a sopar. A sopar un trosset de pa torrat en mullao, i si demà fa bon temps, al Pinet en tirants i banyaó. I per a esmorzar un trosset de coca d'ou i tomata, després per a refrescar-se un, de Cal Polero una orxata. Una paelleta d’arròs i mondongo per a dinar, encara que jo la preferisc de conill i sense faves, clar! Unes herbetes de la serra per a digerir l'impacte visual que em causen les màquines als senders del Castellà. I no saps, com m'agradaria posar el pause i rebobinar, només per veure com anava la gent al Lord Pepe a lligar. Només per veure una pel•lícula de kung-fu o de l’oest al cinema de l’Iris mentre em feia un sac de palometes. Només per poder veure els castells que teníem abans, per veure als xiquets banyar-se a les sèquies i llavar amb les mans. Però la vida segueix i avui seguim lluitant, per recuperar el poble que una vegada ens varen deixar! /Esther/ Sempre recordaré el meu poble, la seua gent, sempre al meu cor, la serra sempre present, mai l’oblidaré.

Per sentir-me viu, per això rapege. Perquè tu et pegues el bailoteo, per això no rapege. Per la meua cultura, per això rapege. Per lluitar pel nostre poble, per això rapege. Per no perdre la meua llengua, per això rapege. Per les desigualtats i corrupció, per això rapege. Per les injustícies socials, per això rapege. I perquè cantant em sent lliure, per això rapege. Gràcies, he dit gràcies, si a tu que m'estàs escoltant, gràcies. A la gent que ha fet possible açò, gràcies. Als que em fan la vida més alegre, gràcies. Als que em fan la vida més difícil, també, gràcies. A ma mare, per haver-me parit, gràcies. A la música, per existir, gràcies. Al rap, per atrapar-me amb ell, gràcies. Gràcies.