We’ve updated our Terms of Use to reflect our new entity name and address. You can review the changes here.
We’ve updated our Terms of Use. You can review the changes here.

Lliga't a la m​ú​sica

by Vicen-T

/
  • Streaming + Download

    Purchasable with gift card

     

1.
Són somnis 03:25
Tornada: Són somnis, il•lusions de la vida quotidiana, on tot ix sempre mal, però ací encertes a la diana. Jo mire al cel blau i pareix que no hi ha res, però una vegada ací tot és tan diferent. Viatgem navegant cap al món irreal, allí on la imaginació ets tu on tot és lleial. La vida és infinitament vida i la sang és de color alegria i la tristesa allí no existiria. Benvolguts amics aquest el meu nou món, ja que al teu no estava a gust ni en agost ni en el cel amb Tor. Camine amb fades per uns camins fantàstics plens de somnis fets reials que no es desfan tan fàcil. Jo bote sobre núvols de sucre que naixen de l’amistat, creixen arbres terrorífics en finalitzar la tempestat. Em passaria el dia, volant i volant i volant, com en Nunca jamás, sempre somrient i sempre volant i volant i volant... -Tornada- Açò és meravellós veure com elfos i follets venen a tu sense cridar-los-en i fer-se amiguets. T’ajuden a evadir-te dels problemes dels mals de cap, com els que poden portar estar un enamorat. Allò que es cau cal emprenyar-lo a l’altre costat, deixa les estones tristes i preocupacions a un costat. Viu la teua vida tranquil•la i no, no la somnies, pot ser al despertar caigues així que no et fies. Oblida als que critiquen que ja s’encarregarà el temps de posar a cadascú en el seu lloc guanyat. Cridem al silenci per a evadir-nos de la por, jo cride al silenci per a fugir de la mort. Cavalcant entre boscos sobre un unicorn, nosaltres cavalquem amb l’única direcció, cap al sol. No importa que ensopegues diverses vegades, au! L’home s’amida per les vegades que s’aixeca i no per les quals cau. -Tornada-
2.
Trista vida 04:10
Hola, sóc Marta i tinc 12 anys, és a dir, un quart de tota la vida on jo ja he disfrutat, dia a dia, al màxim de la meua infància. Però avui, tot és distint, els meus pares ja no estan ací, per desgràcia a la calçada es van quedar al guardar-raïls. De vegades pense que, nosaltres no som res, l'ésser humà tan sols és una formiga vagant per l’univers ben amagat. Les pastilles no m'ajuden a evadir-me d'aquesta depressió, cada nit ús il•lumineu al cel, com si fóreu estrelles de la constel•lació. Raquel, 20 anys, es fixa en les models que van damunt de la passarel•la, ella vol ser com aquesta i aquella, es veu grossa i per això no menja. El seu cos li demana energia, necessita una bona alimentació, el seu cos li diu que no pot més, ací és el final d'aquesta transició. El més preocupant de tot, és que les noies que sofreixen aquest problema, creuen estar fent el correcte sense saber res d'aquest tema. L'estúpida enfermetat del segle XXI, on els principals factors són: l'educació, la família, el col•legi i sobretot l'asquerosa televisió. Josep, ja és major, 44 anys i tres fills amb tres néts al clatell. A desembre el diagnosticaren un terrible càncer a la pell. La enfermetat no melanoma sobre ell, ja que és la més freqüent. Si tens la pell molt blanca, no estigueu al sol durant molt de temps, és un consell. El nitrogen líquid per a destruir les cèl•lules malignes no el curarà, hi ha molts tractaments però no el salvarà, tan sols l’ajudarà. No sap, si durarà 2 setmanes o 3 anys, el que té clar és que li queden 3 dies de vida per a disfrutar-la, i ni un dia més! Tornada: Que trist és veure com la teva fi està prop, Que trist és veure com el teu amic està prop del sol, Que trist seria veure com al teu pare li queden 2 dies tan sols, Que trist seria veure des del cel la teva filla plorant pel sòl, Que trist és veure com el teu marit drogoaddicte et maltracta, Que trist és veure com la teua vida depèn d’una burxada, Que trist seria veure com cada vegada queda menys de tu, Que trist seria veure com la teua preciositat es perd amb tu, Que trist és tot, però que trist és tot açò, veure com malalties que ens envaeixen cada dia es desfan en un tros, en un tros de cendra, en això és el que ens convertim quan paguem els errors de la naturalesa i ja no sabem per on eixir. Pere, 30 anys, no sabria viure sense l’alcohol i les drogues, és addicte a qualsevol substància que li porte a les estrelles. A la seua dona la maltracta, els fills no volen ni veure'l, sempre arriba a casa donant crits amb algun amic camell. Pere beu per plaer, una ratlla de coca i ja anirem prou contents, una i altra burxada al braç i ja ens posem a cent. Els diners del salari per a mi, i per als meus xiquets res, un poquet de speed i per a la mare algun que altre cogollet. -Tornada-
3.
Em presente, jo sóc Vicen-T, i sempre a la meua ombra, el poble, Crevillent. Ja són 18 anys els que porte a l’esquena, 4 rapejant, 5 creixent i 9 jugant en l’arena. Aquesta és la primera que faig en valencià, la meua llengua natal, jo com tu i tu, sóc català. Però no sóc del Barça, ni de ninguna comparsa, la Setmana Santa no m'agrada, i què passa? Visc al barri del Calvari i em fixe en la societat, en què cada vegada hi ha menys nois educats. El pare i la mare treballen, els avis no poden, i el xiquet fa el que vol, quan vol i sin esposes. Les separacions augmenten, també serà per la crisi? Jo com Isi and Disi autèntic amb les dones. I si ploguera demà diners? L'àvia cuinaria, el què? La gatxamiga, encara que fórem rics ho faria. Estic orgullós! Per què, per ser un valencià? Doncs clar que sí, així que tots a callar! Festa a les trobades de les escoles valencianes, aquest any en Crevillent, jo us espere nois i noies. Escolte Black Sabbath, estudie amb Led Zeppelin, blues per a relaxar-me i per animar-me Jimmi Hendrix. I molts no m’entendran, alguns diran, és llatí? Serà francés? Serà un vocabulari nou al país? Ací tothom va de valent, desprès de cul van caient, jo faig el que m'agrada no m'importa el que diga la gent. La meua colla és i serà la Penya el Pardal, no ens fem bacoretes, però si caximbes i tal. Tornada: És Crevillent un tresor, és Crevillent un encant, no és per lluir, però som de lo millor d'Alacant. És Crevillent un tresor, és Crevillent un encant, no és per lluir, però som de lo millor d'Alacant. Jo sóc del camp, amb mi no et passes un pèl de la ratlla. Escric versos romàntics en la riba de la platja. I amb la manta al coll i el cabasset anirem al Postiguet, arreando ximpampum! Anem a donar-nos un banye't que avui és diumenge i el pare farà paella, i si no t'estima, doncs per què vas darrere d'ella? Tu ho penses, jo ho escric tot al paper, després ho disfrute rapejant i tu em critiques sense saber. -Tornada-

credits

released May 14, 2009

license

tags

about

Vicen-T Andorra

contact / help

Contact Vicen-T

Streaming and
Download help

Report this album or account