Clareja, dia nuvolat, avui els núvols ploraran, vindran acompanyats de poesia i ella s'alegrarà, farà de mi, un solament, Hip-Hop es mi cárcel, on jo passe els dies pres amb el meu arcàngel. Ja plou sota el sol, càlid i turmentat, afegint-li a aquest song un ron importat. Solament som ombres baix sostres nuvolats i tu amb dos copes ja vas més que doblegat. Desperteu-vos ja, que sempre esteu somiant, assumiu la vostra vida i no penseu en anar canviant de formes de ser, de qui o no voler, si ser o no ser, que si tornar a nàixer. No sóc un compositor, no sóc un cantautor, només parle amb ritmes, i el rap escriu senyor. Jo escric per a esplaiar-me i rapege per a evadir-me, cada vegada que munte sobre do acabe fluint sobre re. Avui brinde per tu carinyo, per ser única, i als de OT que els donen per insultar a la música. Les meues paraules són per a volar, paràboles que llance al mar sobre un manuscrit o embotellades, que més donarà! Ha deixat de ploure, però tu en la meua ànima no has deixat de créixer i omplir de solitud la meua calma. Bote sobre el pentagrama descobrint noves notes que floten com a gotes, boles que notes que toques, les meues rimes un poc loques en veure que no les toques tu, amb el teu dolç sabor de boca, loca eres i loca estàs tu!

I avui cride al silenci, maleint al temps, demanant-te perdó al no dedicar-te un moment, només un moment del dia és el que tu em demanes, i jo et donaré les meues rimes quan tu no em crides. Al comandament estàs, sí, però abans isc a córrer, així em despeje i de nou torne amb ganes de més paper. Avui és d'eixos dies nuvolats on tire els dados i el que ocorre és que m'ix tot doblegat per dos. Però també hi ha dies solejats on tot brilla, en el que el flow ix i la rima em patina! M’identifique i taquege amb una clau de sol, culpa de la música que la porte a qualsevol lloc i avui et cante perquè sàpies que no t'oblide i encara que a voltes estigues seca, jo et banye amb un litre. El rap va arribar a mi i en la fulla es va expandir,
la poesia el va fer pres, però el flow el va ressorgir.

Solament són lletres, solament música, em desahogue al paper i d'aquesta manera m'evadisc de la puta realitat que em colpeja sense voler.

Sí, solament són lletres, sí, solament música. Açò és rap en valencià i ho faria com siga, en alemany o italià? Doncs perquè no sé, sinó també, el cas és sacar-ho tot fora sone o no bé. I si no sabera escriure, potser pintaria o qui sap ballaria i per l'expressió de llibertat lluitaria! Escric per plaer, rapege per passar-me-ho bé, no tinc cap pressió social, no sé si m'entens. Quan m'apeteix escric i punto, però abans me’n vaig al Kebab o al Pizza Punto. Utilitze el bloc de notes o la meua llibreta, també ho dese als esborranys del mòbil o amb una servilleta. Encenc el portàtil, sonen les instrumentals, em deixe emportar, mentre tu jugues al Singstar jo jugue a juntar paraules i després a flowejarles, mentre tu estàs veient coreografies per a desprès ballar-les.

I avui cride al silenci, maleint al temps, perquè la vida passa tan ràpid que apenes ens enterem. I és que m'encanta plasmar la meua vida ací al paper, contar anècdotes, historietes, confessions i sentiments. Me’n vaig a caminar per la serra i així reflexione, torne ple de vitalitat i amb un sac de rimes noves. I és que vaig sobrevolant per damunt de tots i observe com la gent sempre està tocant-se els ous. La vida és un instant i per això l'aprofite, estic fent tot el que m'agrada i ara jo et cante. En veritat estic desitjant acabar aquesta cançó per a plasmar el que se m'ha ocorregut al passar el cantó. I continuaré escrivint fins que la inspiració m'abandone. I continuaré rapejant encara que tu no m'escoltes, llarga vida a la música, i com no, al rap! Llarga vida al blues! Al ska! Al reggae, al rock i al jazz!