Quan menys t'ho esperes, en creuar el cantó apareixeré i la soledat ja no serà una opció. Entre milions i milions i vàrem ser tu i jo, nosaltres, a soles, amb tacos, no sé, pensa-t'ho. Per tu, per mi, pel que vam ser, per eixe viatge a la Baja Sur que mai vàrem fer. Escapàvem de la realitat amb una Tecate i sushi, et vull arrebossada i envolta de salsa Teriyaki. El pla perfecte era tu i jo sense plans, improvisat, cantar Bella Ciao sota les estrelles en aquella acampada. Tu la lluna, jo era la nit, tu el conte, jo era el llit. “El meu jo” es quedà en aquella catifa, entre llençols bruts, cansats tombats ben grifa. De Veterinarios fins a Jardines de Otay, buscàvem i trobàvem l’alegria d’on no hi ha. El Ojalá de Silvio, Volver volver de Chavela, per eixes nits que el jetlag ens deixà envela. Creps, canelons, frappes, canuts, riure fins a plorar, llàgrimes que es fugaven quan veien vindre el final. Sincerament vaig haver de trobar-te a faltar, per no haver de caure de nou a les teues mans. Avui caurà una altra de tequila en el teu honor, em gitaré i com sempre estaràs mirant-me com dorm.

Quan ens tornem a encontrar, parla’m, toca’m, estima’m. Llegirem tots els missatges que ens quedaren a l’esborrany.
Quan ens tornem a encontrar, parla’m, toca’m, estima’m. Llegirem tots els missatges que ens quedaren a l’esborrany.

La vida és el que venia després del teu somriure, despertar sobre el teu pit somiant ser lliures. Així que si et pares davant de l'espill i et rius, açò agafarà sentit i ens sentirem vius. Hi ha perfums que olen a records, vàrem fer nostres infinitats de cançons. Els teus carrerons, els milers de fotos, el mirador, cervesa, els balls desastrosos, la vela, el romer, els pèls, els passejos, les apostes, la tele, historietes, els cabrejos, els taxis, el bus, la línia, Go to San Diego, anàvem curts en els dòlars i en els pesos, moltes pel•lícules, anar a córrer i a fer surf, y ya! L’aigua clara, eixa llum que desprenia l’illa, amb bus per califòrnia i cantar-t’ho aspallet, volguera ser l'estoreta que et serveix de niuet. Bella nit, murmuren les manses ones lentes, com soles tu consolaves les dures tempestes, preciosa, tu la reina del meu cor, l'emperadora, la més bella, tu l'encantadora trenca l'aire aquesta cançó, brilla la lluna, s'obri senda a la mar i aquesta ens il•lumina. Ojalá, sonen les cordes de la guitarra i baix del teu pit, s'escolta la serenata.

Quan ens tornem a encontrar, parla’m, toca’m, estima’m. Llegirem tots els missatges que ens quedaren a l’esborrany.
Quan ens tornem a encontrar, parla’m, toca’m, estima’m. Llegirem tots els missatges que ens quedaren a l’esborrany.