Tornada:
Són somnis, il•lusions de la vida quotidiana, on tot ix sempre mal, però ací encertes a la diana.
Jo mire al cel blau i pareix que no hi ha res, però una vegada ací tot és tan diferent.
Viatgem navegant cap al món irreal, allí on la imaginació ets tu on tot és lleial. La vida és infinitament vida i la sang és de color alegria i la tristesa allí no existiria. Benvolguts amics aquest el meu nou món, ja que al teu no estava a gust ni en agost ni en el cel amb Tor. Camine amb fades per uns camins fantàstics plens de somnis fets reials que no es desfan tan fàcil. Jo bote sobre núvols de sucre que naixen de l’amistat, creixen arbres terrorífics en finalitzar la tempestat. Em passaria el dia, volant i volant i volant, com en Nunca jamás, sempre somrient i sempre volant i volant i volant...
-Tornada-
Açò és meravellós veure com elfos i follets venen a tu sense cridar-los-en i fer-se amiguets. T’ajuden a evadir-te dels problemes dels mals de cap, com els que poden portar estar un enamorat. Allò que es cau cal emprenyar-lo a l’altre costat, deixa les estones tristes i preocupacions a un costat. Viu la teua vida tranquil•la i no, no la somnies, pot ser al despertar caigues així que no et fies. Oblida als que critiquen que ja s’encarregarà el temps de posar a cadascú en el seu lloc guanyat. Cridem al silenci per a evadir-nos de la por, jo cride al silenci per a fugir de la mort. Cavalcant entre boscos sobre un unicorn, nosaltres cavalquem amb l’única direcció, cap al sol. No importa que ensopegues diverses vegades, au! L’home s’amida per les vegades que s’aixeca i no per les quals cau.